La persecució del català ha tingut i té diferents cares, i s’han posat en pràctica diverses estratègies i maneres d’atacar-lo. Potser el lector mitjà valencià —lector remotament possible d’aquestes ratlles— pensarà que jo encarne un fals victimisme, una exageració inútil. O, en qualsevol cas, entendrà que la meua versió dels fets són resultat d’una ideologia desviada –la que considera que el català s’hauria de normalitzar. En tot cas, no en faré cas, atès que això sols és fruit de la força de propaganda de l’estat, d’anys d’espanyolisme i del discurs de tots els mitjans de comunicació a què podem accedir, diguem-ne, amb facilitat.
Quan deia que en la persecució del català s’han posat en pràctica diferents estratègies vull dir que, efectivament, els aparells de l’estat promouen un grau o altre de residualització del català segons el context social i polític d’una determinada àrea. Això mostra un pla estratègic deliberat.
A les Illes Balears això té un nom: trilingüisme. I una cara: Bauzà. En un moment que tothom veu la importància de l’anglès, el PP balear i valencià (sota la direcció de la FAES) ens volen vendre que més anglès és menys català. I això vol dir: més espanyol, que, en el fons, és el que els interessa.
En un país normal un canvi de la legislació educativa que tinguera com a objectiu el reforç de l’anglès a l’escola, escoltaria l’opinió dels experts en multilingüisme, com és el cas de la Unitat d’Educació Multilingüe de la Universitat d’Alacant. Però aquest no és el debat.
Al Parlament balear de l’altre dia, el President Bauzà va explicar clarament quin és el seu objectiu: que els al·lots no parlen el català de Catalunya, sinó el català dels seus avis. I, evidentment, la recepta passa per debilitar el català a l’escola. Debilitar l’estàndard d’una llengua és una manera poderosa de fer-la vulnerable. I, sobretot, és la manera perfecta per a obviar el tema important: la substitució lingüística del català per l’espanyol. Als valencians això ens sona a una versió light del secessionisme: vermell és català, en valenciano és roig!
Com podem comprovar, el discurs del PP balear s’adapta a la societat: no pot defensar un secessionisme contundent, però sí flirtejar amb aquesta idea. De la mateixa manera que el PP català no posa en dubte la unitat de la llengua, però accepten el LAPAO perquè l’Aragó té tota l’autonomia del món, o el PP valencià sempre que pot oneja la bandera del blaverisme. Amb el mateix objectiu, esquarterar el català, cada secció regional assumeix una contundència o una altra.
Els valencians som, sens dubte, els més perjudicats. Som un país que permet primer la castellanització i manipulació més salvatge i després el desmantellament més barroer de Ràdio Televisió Valenciana. Som un país que permet que la Guàrdia Civil ens intimide cada vegada que ens atura per la carretera i ens obliga a parlar espanyol. Som un país on les forces de l’estat (ara en sentit literal) poden estrènyer amb més força els catalanoparlants. Som un país que engarjolarà Carles Mateu perquè va parlar valencià a la Guàrdia Civil. Som un país que s’ha de despertar.
#TotsSomCarlesMateu
Però també som un país que fa una gran vaga indefinida a les Illes Balears per defensar el català. Només tinc paraules d’admiració i dignitat.
#VagaIndefinidaDocents
Andreu Sentí 