set.

Com ens expliquem?

L’altre dia en un restaurant de Barcelona, un cambrer s’esforçava a recomanar bons vins a uns clients que eren forasters -holandesos o alemanys, potser. Aviat es van decantar pel vi negre, i el cambrer -amb bon nas, sens dubte- s’afanyà a recomanar-los un monestrell. En el meu afany de xafardeig, no vaig arribar a comprovar si finalment van triar un vi de Jumella (Múrcia-El Carxe) o de la Denominació d’origen d’Alacant. El que sí que vaig sentir és com el cambrer -amb un anglès rudimentari que no es va estar d’excusar- va afegir una breu nota sobre la valorada varietat del monestrell:

-This is a really good grape variety. It’s from… ehhh… València, the south of València. Do you know València?

-Yes, yes. Ok, then, this one will be fine, thank you.

El cambrer s’havia quedat pensant -dubtant- com havia d’explicar a uns guiris quina era la zona del monestrell. I, la veritat, no ho va resoldre malament, no. El sud valencià, va dir. Aquesta actitud del cambrer evidencia, almenys, dues intuïcions: 1) que si dubtava és perquè no s’ha construït una marca vinícola -ni turística, ni identitària- gaire forta i 2) que no va pensar en la DO Alicante.

Cada vegada tenim més interès pels productes locals, per conèixer les particularitats de cada lloc. Davant el Made in China ha sorgit amb força el Km.0 que empeny els productes autòctons i artesanals. Però si volem que una marca funcione, ha de fonamentar-se en la identitat de la gent, en la història del país i en el patrimoni que tenim. Seria una molt bona idea fer créixer una marca de productes valencians, de tot el País Valencià, ben forta, que pogués complementar-se en denominacions específiques, regionals: Alacant, Vinalopó, Marina Alta, Xixona, … Que el món sàpia totes les coses bones que tenim. Però per a aconseguir-ho, caldrà creure en el país i en qui som; caldrà replantejar una DO Alicante que espanyolitza un topònim valencià, que abraça un territori que li és aliè, com la Marina Alta, i que perd el referent valencià. Ens hem de mostrar al món tal com som i confiar en la nostra pròpia identitat. En definitiva, ens falta una mica d’orgull humil i autocrític.