Per fi vaig començar a llegir Mecanoscrit del Segon Origen, de Pedrolo. Ho sé, és inexcusable, però ni a l’Institut ni a la Universitat no es va creuar pel meu camí. Ara n’he tingut l’ocasió i l’estic gaudint. Les aventures d’un nen i una noia verge i bruna que han de sobreviure en un món nou és apassionant. Un món nou ple de descobertes, pors, amor, elements de ciència-ficció… és clau perquè agrade a joves d’èpoques diferents. Qualsevol viatge iniciàtic pot ser interessant per al lector jove, però aquesta novel·la expressa temes transcendents que ens captiven a tots.
Mecanoscrit del Segon Origen ens situa en una conjuntura força complexa, el món s’ensorra i la humanitat gairebé desapareix. Tanmateix, una supervivent, l’Alba, amb un vitalitat sorprenent, decideix que ho es pot extingir la humanitat i, amb l’ajuda d’un nen supervivent, en Dídac, posa fil a l’agulla. La decisió, l’optimisme, els valors i l’energia vital de l’Alba la converteixen en mare de la humanitat. Ella vol construir el món del futur, un món sense els prejudicis del món que ha conegut. I així, declara amb quina determinació vol menar el seu company, en Dídac, cap a un món nou:
No podia amagar-li les runes [a en Dídac], però volia que per a ell no fossin l’enderrocament d’un món vell, sinó els materials amb els quals construir-ne un de nou
Aquesta determinació esdevé un cant a la vida, a les coses bones de la vida. Perquè malgrat les situacions difícils que hem d’afrontar la novel·la ens conta:
La història un noi i una noia…la història dels quals començava al moment que es decidien a ser origen i no acabament
Valentia i coratge, efectivament. Però també reflecteix la perversitat del món contemporani, les contradiccions dels nostres dies:
L’angoixava la certesa monstruosa que eren feliços sobre una muntanya de cadàvers
Més enllà de tots aquests elements, m’ha sorprès força l’enorme riquesa lingüística de l’obra. Aquesta sorpresa segurament es deu al fet que l’obra s’allunya del registre estàndard neutre empobrit que ompli ràdios, televisions i diaris. El registre literari és manifest a cada pàgina, a cada línia.
Ho va fer gairebé de sobte, una tarda, quan l’aiguat cessà i per les finestres sense cristalls entrà una claror daurada que llepà la foguera i, a ells, els féu córrer a fora on l’aire era terriblement humit i, en l’horitzó un sol ara alliberat dels núvols, se n’anava cap a la posta.
Trobem expressions genuïnes com:
estar peixat… ; l’eucaliptus que embaumava l’aire… ; mesada de núvols de tempesta… ; penetraren en habitacions de trespols perillosos… ; o bé havia viscut, per aquells encontorns… ; amb penes i treballs, fent marrades…
Segurament, aquest aspecte és un escull per a molts dels estudiants que estan més avesats al catanyol dels nostres dies. És per això que Mecanoscrit del Segon Origen deu haver interessant molts docents àvids de materials en català que, alhora, agraden al jovent. En aquest sentit, poden ser interessants activitats com aquesta.
Fins i tot, aquest text podria servir d’excusa per revisar l’estàndard que l’autor fa servir. D’una banda, apareixen alguns trets que l’allunyen d’un estàndard barceloní reduccionista, amb l’ús de l’adverbi ací, o l’ús de mots com llentilla (i no llentia). De l’altra, mostra l’evolució que ha tingut la nostra llengua normativa, amb l’omnipresència de enrera, rera, darrera o la presència de neologismes que encara apareixen en cursiva i sense adaptar: rulotte, bikini, shorts…
En definitiva, si tenim en compte que els indicadors marquen que l’hàbit a la lectura es ressent, sobretot, a la secundària, llibres com aquest, de ben segur, podran fer tornar el gust per la lectura a molts adolescents. En qualsevol cas, m’ha agradat llegir-lo. Sempre és millor haver-ho fet abans que no acaben la pel·lícula que el malaguanyat Bigas Lunas va deixar projectada.
Ah! Si us animeu a llegir-lo, farem una lectura 2.0 #mecanoscritdel2norigen
Andreu Sentí 
Per a mi va ser EL LLIBRE, a partir d’eixe moment no podia llegir res més que Pedrolo… m’encisà!
Que bé! A mi també m’ha deixat amb ganes de més 🙂